1 v. tr. [LC] Refusar 1. Ell ha declinat aquest honor. Declinem tota responsabilitat. 2 v. tr. [DR] Un jutge, abstenir-se o separar-se (del coneixement d'un assumpte) per incompetència de jurisdicció. 3 1 v. intr. [LC] Separar-se o desviar-se d'una direcció determinada. 3 2 v. intr. [FIA] [LC] Un pla o una agulla imantada, formar un cert angle amb el meridià local. 3 3 v. intr. [FIA] [LC] Un astre, ésser a certa distància de l'equador celeste. 4 1 v. intr. [LC] Baixar després d'haver atès el punt culminant de la seva carrera. El sol ja comença a declinar. Declinar la lluna. Declinar el dia. 4 2 v. intr. [LC] Disminuir, decaure, encaminar-se a la seva fi o extinció. Declinar la febre. Declinar la salut. Declinar la seva influència. 5 v. tr. [FL] Enumerar per ordre les formes de la declinació (d'un substantiu, d'un adjectiu o d'un pronom). Declinar el nom rosa rosae.
